I no era un partit qualsevol. No. Ben al contrari. Era una semifinal de Copa. Un partit a vida o mort. Un 'Advance or Go Home'. I no contra qualsevol equip. No. Contra Panthimankos, l'equip que a la 1a volta els va fer marxar a casa amb el cap cot, després de perdre de 16 punts, en un dels pitjors, per no dir el pitjor, partits de MC aquesta temporada. Amb baixes, però tal i com van dir en acabar el partit "No excuses, man. We played horrible." (deia Xavi). El parcial de sortida de 0-14 els va destrossar.
Tot a l'inrevés al darrer partit. Va ser un partidàs de cap a peus. Del minut 0 al 40. No va abaixar la intensitat. De fet, no va parar d'augmentar. Quan guanyaven de 5, fins a guanyar de 10, i després fins a guanyar de 20, i seguir fins que es va acabar el partit. Si hagués durat més, la diferència hauria estat escandalosa. Al final, un +33 per als MC (68-35). Amb 7 guerrers disponibles (Xavi, lesionat; Riki, retingut a l'aduana de l'aeroport de Fuimiccino; David, recuperant-se; Marc, desconectat del seu representant; Jesús, regularitzant documents de residència a comisaria; Chema, a Madrid amb permís per naixement de la seva filla) els MC van demostrar molta més energia que els 9 components del rival, si bé és cert que sense la seva estrella. I si hagués vingut? mai se sabrà, però tal i com va jugar ahir MC, creiem que la diferència hauria estat menor possiblement, però a favor del mateix equip.
Sorpresa?
potser per als dirigents de Totbasquet, que donaven com clars favorits a les seves cròniques a Panathimankos; i potser per al propi rival, que no va saber reaccionar i aturar-los en cap moment. Sense recursos davant el vendaval dels Chiefs.
I per a MC? ni de bon tros. Ells creuen en ells mateixos. En les seves armes. En la seva gran defensa, que va generar nombrosos contra-atacs (culminats per Grego-Martillo Pilón i Otger-Elèctric en la seva majoria), en els triples de Pau-Anotador (5; i 2 de Grego, 1 d'Otger i 1 de Vinci), en la voracitat d'Alfons-Musculman (molts rebots en atac, nombroses 2ones oportunitats; i ahir a més un 2/4 en tirs lliures), en la serenitat de Vinci-Controlador (0 pilotes perdudes, vàries assistències, forçant faltes), en la templança i 'savoir faire' de Claudio-Imponent (bon encert anotador en diferents fases del partit), la fortalesa i bona col.locació d'Alex-Inexpugnable.
En definitiva: van jugar com un autèntic EQUIP. Se'ls va veure confiats i humils, decidits i generosos, bons companys. I així els hi va anar. Hi havia sed de venjança.
La van saciar.
De sobra.
Esperem que actuacions com aquesta es repeteixin i els portin el més alt possible!
L'acta del genial partit, que es guardarà en videoteques de freaks del bon bàsquet eternament:
Repassem tot seguit les estadístiques:
0, Grego, 16pt, 1f
00, Pau, 19pt, 0f
3, Vinci, 5pt, 4f
9, Alfons, 2pt, 1f
10, Claudio, 10pt, 2f
15, Otger, 16pt, 1f
77, Alex, 0pt, 4f
Dimecres a la Final contra Nuevo Mundo, un fort i gran rival. A camp complert. Sens dubte MC ho donarà tot a la pista!!
Sort MC!!!
vcnç
No comments:
Post a Comment